Friday 24 July 2015

La Samarreta - A Camiseta


Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.

Ovidi Montllor


Introdução falada da música:
"Em Valência, no País Valenciano, para segar o trigo, alfalfa, etc. usam uma ferramenta que se chama 'corbella' ('foice'). Até aquí a explicação. 
Agora falemos da música, uma das primeiras canções que fiz e uma das últimas que cantei: 
'A camiseta'"
Eu sou filho de família muito humilde.
Tão humilde que duma cortina velha
uma camiseta fizerem: vermelha.
Desde então, por esta camiseta,
não pude caminhar já pela direita.
Tive de ir contracorrente
porque eu não sei que é que se passa
que toda a gente que vem de cara
leva a cabeça para o chão.
Desde então, por esta camiseta,
não pude sair mais à rua.
Nem trabalhar no meu ofício: fazer de ferreiro.
Tive de, no campo, ganhar diárias.
Assim a gente já não me veia:
Eu trabalhava com a foice de segar.
E dentro de todos estes mais,
sei trabalhar com duas coisas:
com o martelo e a foice.
Quase não compreendo porque a gente,
quando me via pelas ruas me gritava: progressista!
Eu acho que isso era promovido pelo seu "despiste".
Se calhar um outro nestas circunstâncias,
já mudaria de camiseta.
Mas eu, que me encontro tão bem com ela.
Porque me abriga, quero-a,
e peço-lhe que não se faça velha.